casi en navidad. y sigo saturada... en vez de un blog, esto parece el muro de las lamentaciones, pero es que estoy llegando a un nivel de saturación importante... necesito descansar, desconectar y dejar la mente en blanco, por un par de dias... no pido más.
22.12.08
3.12.08
Tanto trabajo va a matarme. Todo el mes de diciembre, para ir muriéndome poco a poco.
Los papeles, cd's, guías, peticiones, e-mails, etc... se me están acumulando.
Necesito desconectar rápidamente de todo, aunque sea un poco.
Combina el trabajo, con la uni, la casa, y cosas que surgen día tras día, y tendrás un coctel explosivo, que acabara conmigo (y espero que no salpique a nadie... xd)
Los papeles, cd's, guías, peticiones, e-mails, etc... se me están acumulando.
Necesito desconectar rápidamente de todo, aunque sea un poco.
Combina el trabajo, con la uni, la casa, y cosas que surgen día tras día, y tendrás un coctel explosivo, que acabara conmigo (y espero que no salpique a nadie... xd)
30.11.08
25.11.08
23.11.08
music love 7:26 PM
my epiphone!
by Joho
http://www.flickr.com/photos/joholand
Cargado originalmente por Joho Studio
20.11.08
16.11.08
La verdad, es que con tanto ajetreo en mi vida laboral, no tengo tiempo ni de renovar mi vestuario... que buena falta me hace... (algo de tiempo saco, pero no todo el que me gustaría)
Así que me estoy aficionando bastante, al shopping on-line...
¡Que vicio!.
......
The truth is that with so much hustle in my working life, I have no time in order to renew my wardrobe ... i need it... (some time I have, but not all that I want) So I'm quite fond, when shopping online ...
It's a bad habit!.
9.11.08
1.11.08
25.10.08
24.10.08
22.10.08
21.10.08
marc jacobs. 8:34 PM
i have to study but... now, i'm dreaming of...
http://www.marcjacobs.com/#lookId=11&folder=/marcbymarcjacobs/women/springsummer09/bags&
http://www.marcjacobs.com/#lookId=11&folder=/marcbymarcjacobs/women/springsummer09/bags&
19.10.08
16.10.08
Realment, estic sorpresa amb l'asiduitat amb la que estic actualitzant últimament. Sé que no el llegeix ningú, però tampoc em fa falta. Ho llegeixo jo, m'expresso jo. Aquest blog, s'ha convertit en una valuosa eina d'expressió. Fotos, videos, textos... tot em descriu.
Porto una temporada molt heavy. Treball, estudi, pis, familia... tot m'ha caigut alhora, i les cames ja no m'aguanten tant de pes, sort que tinc un pilar al meu costat, que m'ajuda a equilibrar el pes de tot, i poc a poc m'aixeco i poso l'esquena recte i el cap ben alt.
Qui m'anava a dir, que seguiria aquest camí. Quan vaig deixar l'anterior treball, ho vaig fer amb molta por, pensava que no hi havia puesto per a mi dins del món laboral, o almenys el lloc que jo volia. Però, l'he trobat. He trobat el meu lloc. Es molt sacrificat, però val TANT la pena.
He conegut a gent increible, grans persones i "pensadors", noves costums, nous horitzons, etc...
Realment, no té preu treballar davant d'un finestral on pots veure tot Sabadell, el Parc Catalunya, la combinació d'elements verds i construcció, veure com es possible tenir tot a un cop d'ull.
Ara hi penso, i tot deixar a persones darrere (que no hi son darrere, encara els tinc al costat!) el canvi ha sigut valuòs i gratificant.
I, per finalitzar el post d'avui, vull felicitar en el dia del seu aniversari, a la persona que més admiro i estimo, a la persona que més cultura (i no només musical!!!) m'ha inculcat, aquell qui em posava els diumenges al matí els vínils de Janis Joplin, Led Zeppelin, Guns & Roses i Status Quo, aquell que pel meu seté aniversari em va regalar un LP de QUEEN (Live At Wembley!), aquell qui em va ensenyar que els Rolling Stones més que un grup de música era un estil de vida, i aquell que em va mostrar i va decidir compartir amb mí, els millors moments de la seva juventut.
Aquell que, mentre jo estava a la panxa de ma mare, per cada mes d'embaràs, em comprava un llibre.
Aquell que sap que ports als que passin, jo seré la seva petita kika, i això mai ens ho podran treure.
FELICITATS PAPA!
Porto una temporada molt heavy. Treball, estudi, pis, familia... tot m'ha caigut alhora, i les cames ja no m'aguanten tant de pes, sort que tinc un pilar al meu costat, que m'ajuda a equilibrar el pes de tot, i poc a poc m'aixeco i poso l'esquena recte i el cap ben alt.
Qui m'anava a dir, que seguiria aquest camí. Quan vaig deixar l'anterior treball, ho vaig fer amb molta por, pensava que no hi havia puesto per a mi dins del món laboral, o almenys el lloc que jo volia. Però, l'he trobat. He trobat el meu lloc. Es molt sacrificat, però val TANT la pena.
He conegut a gent increible, grans persones i "pensadors", noves costums, nous horitzons, etc...
Realment, no té preu treballar davant d'un finestral on pots veure tot Sabadell, el Parc Catalunya, la combinació d'elements verds i construcció, veure com es possible tenir tot a un cop d'ull.
Ara hi penso, i tot deixar a persones darrere (que no hi son darrere, encara els tinc al costat!) el canvi ha sigut valuòs i gratificant.
I, per finalitzar el post d'avui, vull felicitar en el dia del seu aniversari, a la persona que més admiro i estimo, a la persona que més cultura (i no només musical!!!) m'ha inculcat, aquell qui em posava els diumenges al matí els vínils de Janis Joplin, Led Zeppelin, Guns & Roses i Status Quo, aquell que pel meu seté aniversari em va regalar un LP de QUEEN (Live At Wembley!), aquell qui em va ensenyar que els Rolling Stones més que un grup de música era un estil de vida, i aquell que em va mostrar i va decidir compartir amb mí, els millors moments de la seva juventut.
Aquell que, mentre jo estava a la panxa de ma mare, per cada mes d'embaràs, em comprava un llibre.
Aquell que sap que ports als que passin, jo seré la seva petita kika, i això mai ens ho podran treure.
FELICITATS PAPA!
15.10.08
11.10.08
5.10.08
12.8.08
25.4.08
| oh, janis |. 5:35 PM
si alguna cosa he d'agraïr al meu pare, (son moltes, pero si ara he d'escollir una), es la banda sonora que em va crear els primers anys de la meva vida.
he crescut amb led zeppelin, status quo, rolling stones, queen, i un llarg etcetera... pero sobretot, amb janis joplin.
oh, janis!
sobretot recordo els dissabtes al matí, amb els vínils, mentre el meu pare, al sofà, tancava els ulls i escoltava a la janis. ja no ho fa. i es una pena, perque faría que es parès el temps fins que l'agulla del vinil saltès.
21.4.08
15.4.08
| canvis | 11:30 AM
S'apropaven canvis i ja estan aquí.
Diuen que els canvis porten situacions noves per descobrir, la por està en no saber si les situacions son bones o dolentes.
A l'empresa on treballo, han vingut canvis, i tots estem expectants. No sabem si el fet que apareguin ara, pot ser bó o dolent. No sabem si han arribat per por o necessitat. Realment, no sabem res.
Però una cosa tenen els canvis. Que no avisen, te'ls trobes de cara, i vius amb ells, així que...
tant si son bons o dolents...
Srs. Canvis; Benvinguts !
Diuen que els canvis porten situacions noves per descobrir, la por està en no saber si les situacions son bones o dolentes.
A l'empresa on treballo, han vingut canvis, i tots estem expectants. No sabem si el fet que apareguin ara, pot ser bó o dolent. No sabem si han arribat per por o necessitat. Realment, no sabem res.
Però una cosa tenen els canvis. Que no avisen, te'ls trobes de cara, i vius amb ells, així que...
tant si son bons o dolents...
Srs. Canvis; Benvinguts !
8.4.08
25.3.08
24.3.08
...no son las dos de la madrugada. 11:24 PM
Doncs no.
No son les dos de la matinada. Son les 23:23 pm.
El títol simplement se'm va ocòrrer, i vaig dir... serà aquest. Tal qual. I m'agrada.
Crec que es una hora idonea.
Ara mateix, estic bastant saturada, preparant una pràctica per la UOC. Macroeconomia.
Sóna important, ¿ho és? Sí, té el seu què, però ara mateix no és el que més em motiva. Tinc milers de coses que voldria fer en aquest moment, abans que això, la veritat Però s'ha de fer. ¡Ei! No és una obligació, però es una mostra de força de voluntat a mi mateixa. Treient la part important, que és, que ho faig perque vull.
Ja s'han acabat els dies lliures que teniem per Setmana Santa. I ara, què? De tornada a la rutina. No em ve de gust. Gens. Aquest dies, han sigut molt cansats. Amoblar un pis, començar nous projectes, tenir centenars d'idees i no saber com ordenar-les per crear un futur, es dificil de fer. Mentida. No sé perque menteixo, estic encantada de tenir centenars d'idees, de poder expressar-me mitjançant una taula, d'un sofà o d'una forquilla.
El meu estimat Vincent, poc a poc; vas agafant forma.
No son les dos de la matinada. Son les 23:23 pm.
El títol simplement se'm va ocòrrer, i vaig dir... serà aquest. Tal qual. I m'agrada.
Crec que es una hora idonea.
Ara mateix, estic bastant saturada, preparant una pràctica per la UOC. Macroeconomia.
Sóna important, ¿ho és? Sí, té el seu què, però ara mateix no és el que més em motiva. Tinc milers de coses que voldria fer en aquest moment, abans que això, la veritat Però s'ha de fer. ¡Ei! No és una obligació, però es una mostra de força de voluntat a mi mateixa. Treient la part important, que és, que ho faig perque vull.
Ja s'han acabat els dies lliures que teniem per Setmana Santa. I ara, què? De tornada a la rutina. No em ve de gust. Gens. Aquest dies, han sigut molt cansats. Amoblar un pis, començar nous projectes, tenir centenars d'idees i no saber com ordenar-les per crear un futur, es dificil de fer. Mentida. No sé perque menteixo, estic encantada de tenir centenars d'idees, de poder expressar-me mitjançant una taula, d'un sofà o d'una forquilla.
El meu estimat Vincent, poc a poc; vas agafant forma.