No son les dos de la matinada. Son les 23:23 pm.
El títol simplement se'm va ocòrrer, i vaig dir... serà aquest. Tal qual. I m'agrada.
Crec que es una hora idonea.
Ara mateix, estic bastant saturada, preparant una pràctica per la UOC. Macroeconomia.
Sóna important, ¿ho és? Sí, té el seu què, però ara mateix no és el que més em motiva. Tinc milers de coses que voldria fer en aquest moment, abans que això, la veritat Però s'ha de fer. ¡Ei! No és una obligació, però es una mostra de força de voluntat a mi mateixa. Treient la part important, que és, que ho faig perque vull.
Ja s'han acabat els dies lliures que teniem per Setmana Santa. I ara, què? De tornada a la rutina. No em ve de gust. Gens. Aquest dies, han sigut molt cansats. Amoblar un pis, començar nous projectes, tenir centenars d'idees i no saber com ordenar-les per crear un futur, es dificil de fer. Mentida. No sé perque menteixo, estic encantada de tenir centenars d'idees, de poder expressar-me mitjançant una taula, d'un sofà o d'una forquilla.
El meu estimat Vincent, poc a poc; vas agafant forma.
0 comments:
Post a Comment